23

Les nostres incoherències, les petites o grans misèries i, fins i tot els actes heroics, siguin quotidians o especials, esdevenen el centre del punt de mira del poeta i s’’acaben mostrant, de vegades com un crit de la consciència, de vegades com una constatació quasi notarial de tot allò que té de tèrbol la realitat, la dura i violenta realitat.
I ningú millor que el mateix Esteban Martínez Serra per fer-nos de guia en aquest viatge per “Carencias”.

Extret d’aquí.

 

19

Tot i que els relats estaven pensats per a lectors que encara no s’havien endinsat en Cançó de gel i de foc, la genialitat de George R. R. Martin fa que la lectura sigui interessant també per tots els que ja coneixen les aventures de la sèrie principal. I si bé l’estil de l’autor és conegut per les llargues descripcions, en aquest cas s’adapta perfectament al format breu d’aquestes narracions. El caràcter dels personatges estan perfectament definits i la relació entre els dos protagonistes troba ràpidament l’equilibri perfecte provocant situacions que en alguns moments arrenquen somriures, com quan Egg fa gala de la seva poca vergonya i la seva llengua massa llarga.  Les trames resulten realment engrescadores i deixen amb ganes de llegir més aventures d’aquesta parella. L’autor va dir que la sèrie estaria formada per dotze relats, encara que segurament haurem d’esperar a què la saga Cançó de gel i de foc estigui acabada.

Extret d’aquí.

18

L’autora retrata molt bé els ambients, el ritme és trepidant, deixant el lector orfe cada vegada que aquest tanca el llibre. Són més de mil pàgines en les quals el lector queda prendat d’una veu que com a testimoni real de la història dota de realitat la narrativa.

Extret d’aquí

14

Cada página es una obra de arte y merecería ser inmarcada; lo es por la elección de los colores y sus matices, por el simbolismo de los elementos elegidos, por las emociones que cada una de ella provoca en los lectores.

Procede de aquí.

22

És per això que se’ns va esbossar un profund somriure quan vàrem tenir entre mans Viatge d’hivern, la darrera obra del nostre admirat autor Jaume Cabré.

L’obra es construeix a través de catorze contes que tenen un fil conductor molt poderós i intimista que convida a una lectura profunda i reflexiva. Ens produeix molt respecte parlar de les lletres de l’autor doncs a part de que en som lectors apassionats i perdem una mica la objectivitat també planeja en nosaltres la por a no poder transmetre tot allò que ens ha generat.

Extret d’aquí.

21

La relació entre el text i la imatge funciona bé, sobretot gràcies a l’expressivitat senzilla però eficaç que trobem en els rostres dels personatges i al dinamisme que els dóna la tècnica del collage. El text, adient per a la lectura autònoma dels primers lectors, milloraria amb la revisió de l’excés de frases exclamatives, que poden resultar poc naturals, i amb l’esmena d’un descuit a la frase inicial de la pàgina 12, que s’atribueix al narrador però que, seguint la coherència narrativa, hauria de ser dita per un dels personatges.

Extret d’aquí.

20

La prosa de la autora es deliciosa, es como un sorbo de esperanza en ciertos momentos y como un sorbo amargo en los difíciles manteniendo un equilibrio en el paladar del lector que le invita a tomarse otra ronda sin ni siquiera saber cómo.

Procede de aquí.

12

La seva prosa és molt personal i es pot reconèixer a kilòmetres vista. És com un segell de qualitat i la garantia que gaudiràs de la lectura d’una manera quasi addictiva. […]

M’agradaria molt desvetllar-vos el final tan espectacular i dir-vos quina és la seva descoberta però el millor és que ho descobriu vosaltres mateixos doncs és una novel·la extremadament recomanable.

Extret d’aquí.

17

Balàfia Postals ens regala una novel·la que gràcies a les seves acurades descripcions dels personatges, de l’ambient i de la època sembla el guió d’una pel·lícula, l’acció s’adapta al tempo de l’acció, els personatges es van descol·locant a mesura que creixen i els seus ulls s’adapten al prisma de la realitat. […]
Poc us puc dir de del que trobareu rere una portada en blanc i negre, on la llum juga amb les ombres i remarca l’actitud feinera d’una fabrica de l’època reflexa l’empenta del nostre autor envers la seva narrativa, conscient, acurat, discret però a l’hora contundent amb allò que ens vol explicar.

Extret d’aquí.

16

La verdad es que es un libro precioso, tanto por las ilustraciones como por la historia. Nos invita a reflexionar sobre la importancia de dar y recibir cariño, ya sea a través de abrazos, como de besos, palabras o caricias. Y si en algo son expertos los niños es en esto.

Procede de aquí